V. Completa. Cómo entrenar tu cerebro para vivir mejor. Ana Ibáñez, entrenadora cerebral

Key Concepts

Entrenament cerebral, neurociència aplicada, plasticitat cerebral, circuit de la por, circuit de recompensa, dopamina, epinefrina, acetilcolina, freqüències alfa, freqüències beta, ansietat, estrès, eustrès, distrès, autoestima, tridimensionalitat cerebral, intel·ligència sensorial, dèficit d'atenció.

Entrenament Cerebral i Plasticitat Neuronal

Ana Ibáñez, neurocientífica i entrenadora de cervells, afirma que és possible entrenar el cervell per millorar les habilitats, l'estat d'ànim i la gestió emocional. El cervell pot canviar les seves connexions neuronals mitjançant l'entrenament. La neurociència aplicada permet utilitzar aquests coneixements per millorar la vida quotidiana. La ment influeix en l'èxit i en la percepció del món com a oportunitat o amenaça.

Santiago Ramón y Cajal va ser el primer a adonar-se de la plasticitat cerebral, que permet canviar les connexions neuronals i la comunicació entre neurones. Al segle XX, es va descobrir que es poden reprogramar àrees cerebrals per a funcions no predestinades.

El Cervell i la Por: Boicot i Oportunitat

El cervell està programat per prioritzar la defensa contra les amenaces, cosa que pot impedir aprofitar les oportunitats. Davant de situacions noves, el cervell injecta por, temor, dubtes i inseguretat perquè no pot anticipar el resultat. Per evitar aquest "boicot", cal donar-li seguretat, proporcionant-li imatges d'un final feliç. És important mantenir pensaments d'èxit en allò que s'intenta fer.

Aristòtil: "La por no és sinó l'anticipació del patiment perquè alguna cosa surti malament".

Hi ha dos circuits cerebrals principals: el de la por i el de l'oportunitat (recompensa). El circuit de recompensa s'activa si es calma el cervell i es connecten àrees del còrtex prefrontal.

Superant la Por: Estrès i Dopamina

La por no es venç, sinó que es traspassa. Sotmetre el cervell a una incomoditat controlada genera una neuroquímica que facilita superar la por. L'estrès inicial posa el cervell en alerta, permet enfocar-se en superar la situació i finalment segrega dopamina com a recompensa per cada pas endavant.

Aprofitant els Errors per a la Transformació Cerebral

Un descobriment clau en neurociència és com aprofitar els errors per transformar el cervell. La comissió d'errors altera el sistema nerviós, generant epinefrina (alerta) i acetilcolina (enfocament). És crucial donar una bona raó al cervell per enfocar-se en allò que es vol millorar, aprofitant la plasticitat neuronal. Si no hi ha un objectiu clar, es cau en la frustració. Persistir en l'esforç durant la frustració permet aprofitar la plasticitat i obtenir dopamina com a premi.

Entrenant la Concentració: Calma i Energia

La dificultat per mantenir l'atenció és un problema comú. Per concentrar-se, el cervell necessita calma i energia. La calma s'aconsegueix amb freqüències alfa, que es generen en situacions relaxants com passejar per la natura o escoltar música. L'exercici intens previ a la concentració també genera ràfegues de freqüència alfa.

La concentració exigeix que el cervell abaixi el volum de l'exterior, cosa que requereix energia. L'hemisferi esquerre utilitza les àrees frontal i prefrontal esquerre, que necessiten reg cerebral. Una transició gradual, amb música animada, facilita l'entrada en un estat de concentració. Tenir un element consistent associat a la concentració (per exemple, una espelma amb una olor específica) també ajuda. Un exercici simple per atraure l'energia de la concentració és mirar objectes i rumiar el seu nom o color.

Gestió de l'Ansietat: Entendre i Calmar el Cervell

L'ansietat és un mecanisme cerebral, una por allotjada que reprograma l'activitat cerebral per mantenir-nos en alerta. Procedeix del subconscient, que guarda informació que posa en perill la supervivència.

Per gestionar l'ansietat, cal veure el cervell com un nen espantat i calmar-lo. La respiració abdominal, amb exhalacions més llargues que les inhalacions, indica calma al sistema nerviós. És important acceptar la por i no obviar els símptomes, sinó despistar el cervell amb estímuls sensorials, com la música. No cal preocupar-se massa per l'ansietat, ja que això reforça la por.

Cas concret: Un esportista d'alt nivell amb ansietat i lesions freqüents va millorar en entrenar les seves freqüències cerebrals i identificar un trauma emocional de la infància.

Estrès: Positiu vs. Negatiu

L'estrès és necessari per sortir de la zona de confort i desenvolupar el cervell. L'estrès apareix davant d'un element estressor, mentre que l'ansietat és un mecanisme cerebral que pot aparèixer sense raó aparent. L'ansietat pot ser estrès crònic allotjat al cervell.

Un estudi de la Universitat de Harvard va demostrar que reprogramar el significat de l'estrès pot canviar la resposta del cervell. Si es percep l'estrès com un acte de poder en comptes de supervivència, el cervell s'enforteix i els vasos sanguinis no es contreuen.

Hi ha dos tipus d'estrès: eustrès (positiu) i distrès (negatiu). Perquè l'estrès sigui eustrès, cal tenir clar el benefici que hi ha darrere i limitar el temps d'exposició a l'estrès.

Exercici per calmar el cervell: Tancar els ulls i imaginar els espais que hi ha entre les orelles, la distància entre l'orella i el nas, etc. Aquest exercici de tridimensionalitat produeix freqüències alfa de la calma.

Autoestima: Programació i Reprogramació

L'autoestima es programa i reprograma, i és clau per a la supervivència. El cervell incorpora informació sobre l'autoestima per comparació amb els altres i per com ens veuen els altres. En les etapes inicials, el cervell busca la seguretat que allò que som és una cosa que els altres veuen i per això ens estimen.

La reprogramació de l'autoestima implica posar la informació cerebral que ets estimable pel simple fet de ser, independentment del que pensin els altres. Això s'aconsegueix recordant situacions d'orgull personal i utilitzant la informació que els altres veuen de tu.

L'acte egoista més generós que podem fer pels altres és estimar-nos nosaltres mateixos.

Gestió de Crisis i Canvis

Al cervell no li agraden les sorpreses. Qualsevol canvi de rumb és un moment incòmode i d'incertesa. El cervell voldrà continuar enganxat a l'anterior. Davant d'un canvi, cal ensenyar-li que el que hi ha darrere et portarà a un lloc on et trobaràs bé.

Moltes crisis tenen una base emocional. En una separació, el cervell t'omplirà de pensaments obsessius i millorarà la realitat passada. És important connectar-se amb les sensacions físiques i emocionals d'estar bé i implantar-les en el futur.

Una crisi és una transició d'una cosa coneguda, on alguna cosa ja estava fallant, per arribar a una cosa nova. Cal acompanyar el cervell i il·lusionar-lo amb el fet que això nou tindrà bones sensacions emocionals i corporals per a tu.

Entrenament Cerebral en Nens i Joves

Els nens i joves estan en un moment de plasticitat cerebral increïble. Entrenar les seves freqüències i àrees cerebrals els fa més forts cerebralment, els permet adquirir més seguretat, conèixer-se millor, descansar millor i gestionar millor la informació. És important ensenyar-los que el descans és necessari i positiu.

Els nens i joves reben tants estímuls de l'exterior que els costa abaixar el volum per concentrar-se. Les persones amb "dèficit d'atenció" solen tenir una intel·ligència sensorial extraordinària. Cal calmar-los i dir-los que tenen una intel·ligència extraordinària, però que han de fer un esforç extra per concentrar-se.

Conclusió

La neurociència ofereix eines per millorar el nostre cervell i la nostra vida. Podem esculpir el nostre cervell, no només des de l'esforç, sinó també des del gaudi.

Santiago Ramón y Cajal: "Qualsevol home o dona, si ho pretén, pot ser escultor del seu propi cervell".